Els acabats

Els acabats són les operacions que faciliten la conservació i modifiquen el color i la textura natural dels teixits per fer-los millors i més atraients al consumidor.
El tint



El procés de tintar consisteix a donar color al fil o a la tela mitjançant colorants. Les fibres naturals, com ara la llana i el cotó, necessiten moltes vegades un tractament químic previ, anomenat blanqueig, que consisteix a descolorir-les per unificar el color natural, ja que pot tenir diferents tonalitats.
L'estampació


Els acabats tradicionals






Tradicionalment, els fils o les teles d'origen natural reben uns acabats determinats per millorar-los, com ara l'aprest, que és un tractament que abans es feia principalment amb midó i que actualment es fa amb productes químics; l'objectiu d'aquest procés és fer el teixit més consistent.
El nous acabats
La majoria de teixits reben actualment un seguit de tractaments específics per millorar-los, fer-los més variats i amb propietats noves.
Els acabats següents són una mostra de la varietat de tractaments que poden rebre els teixits:

-El tractament antiestàtic s'aplica a teixits i catifes amb productes que faciliten la conductibilitat elèctrica de la superfície, per impedir que s'acumulin càrregues estàtiques al teixit.
-La impermeavilització és un tractament dels teixits, que mitjançant agents hidròfobs, aconsegueixen un efecte de lliscament quan plou, sense reduir la permeabilitat de l'aire.

-El tractament antiarrugues reudeix la tendència a l'arrugament durable i ajuda el teixit a recuperar-se. Tots els articles tèxtils s'arruguen amb major o menos mesura. Com més rígida és una fibra, més difícil és que es recuperi després d'arrugar-se i, al contrari, com més flexible és, més fàcil és eliminar-ne les arrugues.

-El tractament antiarnes evita els efectes de les armes a les peces de llana de manera permanent.

De quina manera les formes influeixen en les composicions

El pes i les dimensions



L'agrupament






L' ordre i l'importància

Drac volum

Què expressen els elements de la compisició

Alguns dels recursos que utilitzen els creadors per expressar-ne per mitjà de les seves obres poden ser:


-Les formes orgàniques i sinuoses són apropiades per representar elements de la realitat.


-Les formes de contorn rectilini i geomètriques a vegades s'apliquen per crear composicions abstractes.


-Les línies rectes, verticals o horizontals expressen quietud, equilibri i serenitat.


-Les línies inclinades o corbes transmeten sensacions de moviment, desequilibri i inestabilitat.




-L' ús de punts i taques de color aplicats amb molts matisos transmet vitalitat i energia.




-Les superfícies realitzades a base de colors plans solen expressar espais en calma.




-La combinació de tons pot transmetre tranquil·litat o tensió.

flors de paper

Perspectivas

Vista caballera i isometrica

Una proyección isométrica es un método gráfico de representación, más específicamente una axonométrica1 cilíndrica2 ortogonal.3 Constituye una representación visual de un objeto tridimensional en dos dimensiones, en la que los tres ejes ortogonales principales, al proyectarse, forman ángulos de 120º, y las dimensiones paralelas a dichos ejes se miden en una misma escala.

El término isométrico proviene del idioma griego: "igual medida", ya que la escala de medición es la misma en los tres ejes principales (x, y, z).

La isometría es una de las formas de proyección utilizadas en dibujo técnico que tiene la ventaja de permitir la representación a escala, y la desventaja de no reflejar la disminución aparente de tamaño -proporcional a la distancia- que percibe el ojo humano.

La isometría determina una dirección de visualización en la que la proyección de los ejes coordenados x, y, z conforman el mismo ángulo, es decir, 120º entre sí. Los objetos se muestran con una rotación del punto de vista de 45º en las tres direcciones principales (x, y, z).

Esta perspectiva puede visualizarse considerando el punto de vista situado en el vértice superior de una habitación cúbica, mirando hacia el vértice opuesto. los ejes x e y son las rectas de encuentro de las paredes con el suelo, y el eje z, el vertical, el encuentro de las paredes. En el dibujo, los ejes (y sus líneas paralelas), mantienen 120º entre ellos.

Dentro del conjunto de proyecciones axonométricas o cilíndricas, existen otros tipos de perspectiva, que difieren por la posición de los ejes principales, y el uso de diferentes coeficientes de reducción para compensar las distorsiones visuales.